per Andreu Ausàs-i-Call (@aausas) i Javi Rodríguez (@javiour94)
“S’ha d’incentivar que el turisme es dirigeixi cap aquells barris de la ciutat en què pugui tenir un efecte revitalitzador”, defensa l’arquitecte Biel Horrach. “Són exemple d’això el Llenguadoc a França, la Serra de Tramuntana a l’illa de Mallorca o el barri de Poblenou de Barcelona”, afegeix. El que és també director d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma ha apostat per aquesta funcionalitat del turisme en el marc del debat Barcelona, ciutat turística o per als turistes?, que ha tingut lloc a la sala d’actes del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) dijous al migdia.
L’acte ha comptat amb la ponència dels arquitectes Esteve Corominas, Ricard Pié, Sebastià Jornet, president de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC) i conductor i organitzador de l’esdeveniment; i de Lluís Comerón, degà del COAC i president de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC). També de la periodista Catalina Serra, subdirectora del diari Ara. D’altra banda, hi han assistit Janet Sanz, tinenta d’alcaldessa d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona; Agustí Colom, regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme del consistori; representants del sector turístic i hoteler; i entitats veïnals i ciutadanes.
“Com ho fem per tornar-nos a fer nostra la ciutat?” Per Catalina Serra, “equipaments al centre i més cultura”
Per al regidor Colom, el turisme ha de ser abordat “de manera transversal”, des de diferents disciplines, entre les quals l’urbanisme. Certament la planificació urbanística té una gran incidència en el tipus de turisme (familiar, d’oci, cultural…) i en els barris on es mou. En aquest sentit, la periodista Serra ha ressaltat la necessitat de situar equipaments com biblioteques o instituts al centre de la ciutat. “D’aquesta manera obligues els ciutadans a anar al centre i a ocupar un lloc que els turistes ja no podran col·lapsar”, ha apuntat. La mateixa idea ha transmès l’arquitecte Pié en afegir que “si volem que el turista sigui temporal, el ciutadà ha de ser el primer turista de la seva ciutat”.
“Si no hi ha veïns, no hi ha ciutat, i malauradament en algunes zones hi ha més residents temporals que permanents”, ha denunciat l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS). En aquesta línia, l’arquitecte Jornet ha explicat que “tres de cada quatre turistes s’instal·len a Ciutat Vella i a l’Eixample”, els veïns dels quals “n’han estat expulsats”, segons ha retret la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). En aquests districtes, el preu dels pisos s’enfila per la gran demanda de pisos turístics, fet que per a l’economista Puig és “col·lectivament bo”. En aquest sentit, Pié ha volgut destacar el model d’alguns països nòrdics on l’Estat controla el 40% del parc de l’habitatge i, per tant, on l’Estat condiciona els preus del mercat, alhora que ha advertit que “el problema dels habitatges turístics és un problema de política d’habitatge i no de turisme”.
En aquest punt, la Plataforma Pro Viviendas Turísticas (PPVT) ha remarcat que “la densitat entre places turístiques i residents a la ciutat està per sota de París i de Berlín, i al mateix nivell que a Londres”. “Se situa en un 0,07%; per tant, la situació no és tan preocupant com alguns assenyalen”, ha justificat. En tot cas, en el que sí han coincidit tots és en combatre aquella part de l’habitatge turístic que és il·legal. “S’ha d’erradicar”, ha afirmat el regidor Colom.
1992: els Jocs Olímpics disparen el turisme a Barcelona
“Crec que els Jocs Olímpics han estat essencials per a Barcelona, ja que a més de situar-la al mapa, totes les instal·lacions que es van fer, tret del camp de beisbol, s’han acomodat a la perfecció dins la trama urbana”, ha apuntat l’arquitecte Pié. “No només les Olimpíades, també l’any Gaudí el 2002 va ser un gran episodi del turisme a la ciutat”, ha afegit.
Per a la periodista Serra, Barcelona no es va preparar per al turisme massiu que es podia preveure que arribaria, “i les conseqüències s’estan veient ara amb les manifestacions veïnals en alguns barris”. En aquesta línia, l’arquitecte Jornet ha fet notar l’important increment del turisme a la ciutat: “en 25 anys s’ha multiplicat per quatre el número de turistes”.
2016: Barcelona, ciutat turística o per als turistes?
“Barcelona és per als turistes”, ha afirmat la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), que posa d’exemple “l’expulsió de veïns de Ciutat Vella i l’Eixample” però també “els problemes de convivència a la Barceloneta, la desaparició del comerç de proximitat, la contaminació dels creuers o la saturació del barri de la Sagrada Família”. La mateixa opinió ha expressat l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS): “ratifiquem que Barcelona és una ciutat per als turistes, i només cal viure en zones especialment turístiques per a comprovar-ho”, alhora que ha denunciat la falta de gestió fiscal, laboral i del comerç.
Janet Sanz: “Barcelona turística, sí, però amb una prèvia: una Barcelona per viure-hi”
“No totes les solucions depenen de l’Ajuntament de Barcelona”, ha remarcat la regidora Sanz, que també ha criticat les actuacions en aquest sentit dels governs anteriors que, segons ella, “només miraven la promoció constant de la ciutat”. Finalment, ha volgut destacar la importància del Pla Estratègic de Turisme (PET), que serà “el marc” d’una Barcelona que, d’altra banda, “està demostrant voluntat de ser una ciutat per viure-hi”. “Barcelona turística sí però amb una prèvia: una Barcelona per viure-hi”, puntualitza.
“El turisme és depredador i no s’aturarà, menys ara en aquest món global”, ha assenyalat Serra. Barcelona bat rècords de visitants any rere any i, en aquest context, la política urbanística, sobretot la seva indeslligable vessant social, tindrà un paper clau en el model de ciutat i en com aquesta els absorbirà. Turisme mata-barris o oportunitat econòmica?
urbanismesocialbcn.wordpress.com 
Una resposta a “La doble cara del turisme segons el barri”