Podeu veure una galeria d’imatges de la Nau Bostik, on es va reunir la taula
per Andreu Ausàs-i-Call (@aausas), Daniel Ortín Polo (@danielortin), Javi Rodríguez (@javiour94)
La Taula Veïnal de l’Urbanisme de Barcelona es va constituir dissabte al matí a la Nau Bostik, al barri de la Sagrera, amb la voluntat de ser un espai permanent on decidir quines han de ser les línies mestres de les polítiques urbanístiques a la ciutat. El col·lectiu, que sorgeix d’una iniciativa semblant del mes d’octubre -el Fòrum Veïnal sobre l’Urbanisme de Barcelona– pretén seguir treballant en grups de treball, compartir les conclusions i ser vehiculant en la presa de decisions. A la jornada hi van assistir una quarantena de persones, entre les quals, la tinenta d’alcaldessa d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz. Les dues parts van mostrar bona sintonia, tot i que alguns veïns es van queixar que l’ajuntament no els hagi convidat a participar en el pla de l’Eix Besòs.
La Taula, formada per activistes veïnals i socials, es va dividir en grups de treball per treballar de forma autònoma set punts: l’habitatge i la política del sòl, els barris deprimits de la ciutat, la xarxa d’equipaments, el planejament urbanístic (focalitzat en els plans aprovats pendents d’execució), l’àmbit metropolità (sota la premissa que el Pla General Metropolità del 1978 “està obsolet”) i les grans infraestructures (entre les quals citen “la humanització de la Meridiana, la reforma de Glòries, la Ronda de Dalt, les estacions de Sant Andreu i la Sagrera o la finalització de la de Sants”).
Més enllà del treball concret, el que posa de manifest la constitució de la Taula és l’auge de les confluències en el moviment associatiu i veïnal. Juan Camilo Ramos, responsable d’Urbanisme de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), explicava en el discurs d’inauguració que, des de l’octubre, s’han establert grups de treball confluents a la Zona Franca, als Tres Turons, a la Sagrera, als barris de Collserola, i l’última, al nord-est del districte de Sant Martí. La Taula, a més, pretén ser el punt de trobada entre gent amb interessos comuns per lluitar junts i aconseguir “decidir de veritat, des del principi, i no al final quan ja ho tenen tot decidit”, deien membres d’un grup.
En la cloenda de l’acte, el mateix Juan Camilo Ramos va anunciar la creació d’un web on es recollirà tota l’activitat que es vagi registrant. Per la seva part, la taula encarregada de discutir sobre equipaments va anunciar una nova convocatòria en la qual esperen que “vingui més gent” i en què els temes a tractar seran la realització d’un cens de tots els equipaments que hi ha a la ciutat, la disposició dels criteris que hauran de servir de base per al Pla d’Equipaments i la discussió sobre quina gestió han de tenir. Respecte a la ciutat metropolitana, es va anunciar la redacció d’un document de dues pàgines que serà presentat en una convocatòria la data de la qual no es va especificar.

Respecte a la taula sobre barris deprimits, va destacar-se que la línia d’anàlisi ha de basar-se en tres eixos: la comunitat, els barris i l’urbanisme. D’altra banda, van fixar-se com a objectius el futur Pla de Barris, per al qual abans “s’han d’analitzar els pros i els contres de la Llei de Barris” i la realització d’una cartografia. En aquest cas, la data de la propera convocatòria sí que va especificar-se: el 9 de febrer. Finalment, el grup de treball sobre habitatge i política del sòl va insistir en la importància que el Pla d’Habitatge “s’adapti als barris”. Per aconseguir-ho, van fixar les següents línies vermelles: l’ús social de l’habitatge, que ha d’imposar obligacions als propietaris per evitar, entre d’altres, l’especulació; fer més extens el dret de tanteig i retracte que tenen els arrendataris i permetre la venda d’edificis sencers; la rehabilitació dels barris, que haurà de prioritzar qüestions com l’accessibilitat, la promoció del lloguer social i la dels habitatges cooperatius; la solució del problema del sistema d’administració de finques; una major implementació del Projecte Radars; i la reforma d’edificis afectats.