Els estudiants analitzen els barris de Sant Antoni, la Maternitat i el Besòs de Barcelona, i el de Riu Nord de Santa Coloma de Gramenet
El projecte és una iniciativa del Col·lectiu Punt 6, urbanistes feministes, amb la col·laboració de la UPC i l’Ajuntament de Barcelona
per Andreu Ausàs-i-Call (@aausas)
Fer una plaça a la confluència dels carrers Comte Borrell i Tamarit de l’Eixample, instal·lar un banc de llibres al parc de Can Zam o millorar la sincronització dels semàfors per afavorir que els veïns de la superilla de la Maternitat, a les Corts, en puguin sortir a peu més fàcilment. Aquestes són algunes de les propostes que van presentar dimecres 24 de febrer al Casal de Barri Pou de la Figuera de Ciutat Vella els alumnes del curs “Repensem la ciutat des de l’experiència de les persones. Com incorporar la perspectiva de gènere en els projectes urbans”.
Es tractava d’un curs intensiu de cinc dies organitzat pel Col·lectiu Punt 6 (grup d’arquitectes i sociòlogues interessat en l’urbanisme inclusiu), amb el suport del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC, l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i l’Ajuntament de Barcelona. Si bé la major part d’alumnes eren estudiants de la UPC, que oferia 2 crèdits als alumnes que hi participessin, també n’hi havia dels àmbits de la sociologia, l’antropologia, la psicologia i les ciències polítiques.
En la presentació dels treballs, Blanca Gutiérrez i Adriana Ciocoletto, integrants del Col·lectiu Punt 6, van defensar que s’han de repensar els espais públics “per fer una transformació social” perquè “la ciutat no és un espai neutre i no ofereix a tothom els mateixos espais”. Per a elles, la ciutat està planificada a partir de l’experiència d’un ciutadà estàndard: “home, no minusvàlid, de classe alta i que sol utilitzar el cotxe”.
Gutiérrez, sociòloga de formació i doctoranda en Urbanisme, va afirmar que els espais públics “són escenaris que plasmen les desigualtats i contribueixen a reproduir-les” i va posar d’exemple el fet de prioritzar el futbol en un parc o de seguir situant els canviadors de bolquers als lavabos de dones. El tema dels jocs de pilota va ser, però, el més debatut al final de les exposicions, ja que per algunes assistents el tema no era si els nens han de tenir la llibertat de jugar-hi sinó que el futbol “crea incomunicació i ho colonitza tot”. Per aquestes, prioritzar el futbol implica precisament relegar les nenes a un segon pla. Altres assistents van replicar que s’ha d’educar des de la base per evitar que hi hagi esports de nois i esports de noies i que, per tant, “han de poder-hi jugar tots”.
En el curs impartit es plantejaven “incorporar una mirada crítica a la pràctica urbana des de diferents disciplines”, fer visibles les desigualtats socials avaluant la ciutat des de la perspectiva de gènere en la planificació urbana i aplicar-ho a altres projectes de la universitat. A més, els alumnes van haver de treballar en grup per detectar els punts febles dels barris de la Maternitat, Sant Antoni i Besòs de Barcelona i del Riu Nord de Santa Coloma de Gramenet per proposar-hi algunes solucions. Núria Parlón, alcaldessa d’aquesta població, va assistir a l’acte.
Sant Antoni, l’Eixample
Els encarregats d’avaluar-lo es van centrar en l’avinguda Mistral, eix que vertebra la vida del veïnat (amb molta població immigrant i moltes dones majors de 65 anys), i van veure que, tot i trencar amb la quadrícula de l’Eixample, dóna prioritat igualment als cotxes a les interseccions, per la qual cosa es dificulta la passejada d’un extrem a un altre. Malgrat reconèixer que hi ha parcs infantils, van considerar que “són petits i molt limitats”. A més, van denunciar que enlloc del barri es permet jugar a pilota.
- Solucions:
- fer una plaça a la confluència dels carrers de Comte Borrell i Tamarit, ja que al barri no n’hi ha cap i totes les activitats que es fan en una plaça acaben abocant-se a l’avinguda Mistral
- habilitar patis interiors d’illa
- recuperar banys públics
- fer més útils els bancs que ara s’inutilitzen perquè les terrasses dels bars els aïllen
- fer zona verda aprofitable pels veïns, a diferència de l’existent, que és inaccessible
En relació als interiors d’illa fins i tot van concretar que no haurien de tenir edificis a l’interior (com és el cas de l’Arxiu Municipal del Districte de l’Eixample), que no haurien de sectoritzar l’espai amb tanques, que tant l’interior com les entrades haurien d’estar ben il·luminats, pintats amb colors clars i ben senyalitzats des de l’exterior i que haurien d’evitar tenir gaires cantonades.
Finalment, van apuntar que on calen més equipaments (siguin casals d’avis o patis d’illa) és la banda esquerra del barri, on no hi ha espais verds.
Besòs, Sant Martí
Amb un 30% d’estrangers i només un 10% de titulats superiors, el barri del Besòs concentra el 10% de la població del gran districte de Sant Martí. La zona, molt reformada el 2004 amb el Fòrum de les Cultures i que ara espera l’arribada del Campus Besòs de la UPC, acull blocs de pisos sense ascensor, amb aluminosi, pocs equipaments i, en canvi, molt espai entre blocs. L’estudi es va enfocar a l’espai comprès entre el carrer d’Alfons el Magnànim i el riu Besòs.
Els alumnes, després del treball de camp, van adonar-se de la manca de vegetació, de la distribució no homogènia dels equipaments i dels bancs baixos i mal distribuïts.
- Solucions:
- incorporar referències d’orientació urbana feministes amb codi de color i vegetació
- il·luminar millor els carrers gràcies a miralls que permetrien multiplicar la llum i, alhora, simular un joc
- millorar la ubicació dels bancs i el disseny amb doble alçada per als nens i per a la gent gran
- fer una pintura col·lectiva al mur del carrer Jaume Fabre per accedir a la plaça
- transformar els antics vestidors de la plaça en una ludoteca, uns lavabos públics i el Punt d’Atenció a la Dona
- reformular els parterres i transformar-los en hort-jardí d’herbes aromàtiques comunitari
- fer més accessibles i confortables els jocs infantils del costat d’una llar d’infants especial
- fer més visual la relació de les escoles del barri amb l’entorn
Maternitat-Sant Ramon, Les Corts
Per sota la Diagonal i fins a Gran Via Carles III per la banda més propera a l’Hospitalet, el barri de la Maternitat-Sant Ramon és ocupat per grans equipaments de ciutat que s’han de posar a la perifèria. Aquest fet desarticula les diferents zones del barri. Hi ha qui fa vida a l’Hospitalet i qui la fa a Barcelona. De mercat, n’hi ha a la ciutat veïna però també a les Corts i a Sants. En els joves passa el mateix, es dispersen.
En aquest cas, l’anàlisi va centrar-se més en la superilla formada per Gran Via de Carles III, Riera Blanca, avinguda de Madrid i Travessera de les Corts, on hi ha moltes parades d’autobús i moltes línies que dificulten que es pugui sortir de la superilla a peu. També van detectar-hi semàfors desincronitzats i per trams, que encara compliquen molt més travessar el carrer, alguns desnivells sense baranes, males transicions de pavimentació i voreres estretes on hi ha quioscs o moltes terrasses que restringeixen el pas de la gent.
Riu Nord, Santa Coloma de Gramenet
Al districte IV d’aquesta localitat, al barri del Riu Nord, un grup va analitzar l’espai de lleure de les places del Safareig, de l’Olimp i d’en Baró. L’anàlisi la van fer de totes en conjunt però les solucions, en particular per cadascuna. Van detectar-hi una manca d’eines per afavorir la relació intergeneracional i que en cap plaça es pot jugar a pilota. Tot i tenir molts equipaments molt a prop, la mobilitat densa i els carrers que fan de barrera compliquen la pacificació de la zona.
Van proposar ampliar l’ús de les places també el cap de setmana i el dels parcs de Can Zam i el de la llera del riu Besòs, entre setmana. En el cas de Can Zam, una idea seria fer-hi un banc de llibres que pugui complementar l’skatepark ja existent.
urbanismesocialbcn.wordpress.com 
Una resposta a “Alumnes d’un curs d’urbanisme repensen la ciutat des d’una perspectiva feminista”