Urbanisme feminista per habitar l’espai públic

per Andreu Ausàs-i-Call (@aausas)

D’espai de pas a punt de trobada. El carrer Canet del barri de Sarrià va desmentir el 4 d’octubre que els carrers siguin només espais per al trànsit de persones i va convertir-se en una classe oberta d’urbanisme en forma de taller. Montse Joan i Magda Isart, de l’Assemblea Feminista de Gràcia i arquitectes, van conduir un taller titulat “Arquitectura i urbanisme amb perspectiva de gènere”, en el marc de la festa major alternativa de Sarrià.

Unes 30 persones van assistir al taller d'urbanisme
Unes 30 persones van assistir al taller d’urbanisme

“Què és l’espai públic i quines necessitats ha de cobrir? Què és l’espai privat i quines necessitats ha de cobrir?”. Aquestes eren les preguntes que la trentena de participants havia de respondre, després del passi d’un vídeo explicatiu fet pel col·lectiu d’urbanistes feministes Punt 6, el referent de les dinamitzadores. Entre les respostes, enganxades en “post-its” en unes cartolines, definicions com “el públic és l’espai compartit”, “el privat no es comparteix necessàriament”; “el públic ha de ser accessible per tothom i ha de permetre l’intercanvi i la relació” i “el privat cobreix les necessitats d’intimitat, confort, higiene o descans”.

El que va fer-se palès d’entrada és que l’urbanisme no és neutral: en funció de la ideologia i de com s’entenguin els espais públics i privats es dissenyarà d’una manera o d’una altra. Els assistents coincidien a afirmar que la via pública ja no cobreix les necessitats bàsiques i que s’ha convertit en un lloc de pas entre espais privats. Tothom veia clar que l’estretor de les voreres impedeix sovint el pas de cotxets, que algunes pilones compliquen el pas dels carrets de la compra o que ara els bancs es fan individuals i no fomenten la relació entre persones.

Tanmateix, alguns no veien tan clar com es pot fer urbanisme des d’una perspectiva feminista. “Per exemple, il·luminant millor els carrers”, responia un assistent. És sabut que els carrers són més perillosos per les dones i si s’eliminen els punts foscos, la sensació de seguretat augmenta. Una participant explicava que ara al Brasil les dones tenen dret que els autobusos les acostin a casa quan volen baixar. És una manera d’evitar violacions.

La proposta no va convèncer a tothom: “potser seria millor canviar l’ús que es fa de l’espai i les actituds, en lloc de l’espai”, discutia una participant. Però per les dinamitzadores, que rebutjaven fer culpable l’urbanisme de les agressions masclistes, “l’espai fomenta unes dinàmiques o unes altres”. La mateixa participant d’abans concloïa que “potser és el fet psicològic del canvi el que ens anima a fer-nos nostre l’espai”.

L’urbanisme feminista també proposa lavabos als carrers i, en definitiva, convertir l’espai públic en un espai més de les cures, associades a les dones i fins ara invisibilitzades a l’espai privat “perquè no tenen interès econòmic”. Es tractaria d’habitar l’espai públic i no només de transitar-lo.

Els participants al taller apunten les respostes en
Els participants al taller apunten les respostes en “post-its”

En qualsevol cas, no hi ha una fórmula única per aplicar l’urbanisme feminista, atès que el més important és conèixer la vida quotidiana de cada barri, els moviments dels veïns, la situació dels equipaments o les necessitats de la població. “Per això, cal fer processos participatius en totes les transformacions urbanístiques”, conclou Montse Joan.   

L’urbanisme interessa perquè toca la gent de prop, perquè s’hi pot veure a petita escala el xoc d’interessos entre el públic i el privat i perquè en el si de la defensa de l’espai públic també hi ha interessos contraposats. “L’espai públic està molt segregat”, explica Montse Joan. “Nosaltres volem que interactuïn els diferents col·lectius. Si la gent gran coincideix amb el jovent, també entendrà més que els joves organitzin concerts”.

Aquesta idea de fer compatibles diferents activitats, malgrat que puguin causar molèsties puntuals, queda il·lustrada per l’escenari del taller: un carrer relativament estret de vianants, amb vora 30 assistents asseguts de banda a banda amb un petit passadís que permet la circulació. S’hi projecta un audiovisual amb el soroll d’alguna moto de fons i les notes d’una flauta. Ciclistes i vianants demanen disculpes per creuar l’espai i, potser, interrompre l’acte. Molts usos en un mateix lloc. Els participants interioritzen la importància social de l’urbanisme i reflexionen sobre com no s’ha tingut en compte l’ús que en fa la dona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s