per Andreu Ausàs-i-Call (@aausas), Daniel Ortín Polo (@danielortin)
“L’urbanista necessita, per força, el rostre del veí i la veïna”, deia l’exregidora de Ciutat Vella i arquitecta Itziar González durant el debat La participació veïnal a Barcelona. Processos participatius i decisions vinculants, organitzat per Districte11 i Parlament Ciutadà, del qual és impulsora. “No es tracta de participació, es tracta de col·laboració veïnal”, afegia. L’acte, al qual també van assistir l’actual regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, i el sots-president segon de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Albert Recio, es va fer dimarts al vespre i va aplegar més d’un centenar de persones, que van fer petita la sala d’actes de Calàbria 66 on s’organitzava amb la col·laboració de Solidaritat i Comunicació (Sicom).
“A Ciutat Vella ja tenim participació veïnal en temes microurbanístics”, explicava Gala Pin, que també és regidora de Participació i Districtes. “La gent decideix, per exemple, com han de ser els bancs del carrer”. No obstant això, ara creu que toca ser més ambiciosos i, per això, despleguen el decidim.barcelona, una plataforma digital que, juntament amb espais de trobada presencials, ha de servir perquè els ciutadans diguin què volen directament. “Sabem que no hem descobert la sopa d’all, però el que sí que és innovador és que ara les propostes de tothom seran públiques, es podran votar i tindran una resposta visible per tothom”, va exposar. Fins ara, els ciutadans podien participar però no sabien on anava a parar la seva proposta. A més, Pin va assenyalar la creació de debat, de fòrum públic, com una de les novetats del decidim.barcelona.
Recio, que també és professor d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va criticar com s’ha gestionat la participació veïnal en el mandat de Xavier Trias: “No ens havia passat mai abans trobar-nos que venia un tècnic a fer obres al barri amb un projecte que desconeixia i que venia de dalt”. El sots-president segon de la FAVB creu que no és difícil millorar aquesta etapa i no situa els polítics com els seus enemics sinó els empresaris que volen “ciutadans sense cap dret”.
Si la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona de fer processos participatius reals va quedar clara, també ho va quedar la voluntat de no fer-los per tot, fet que seria “contraproduent i ens saturaria”. Per Pin, la participació ha de ser sobretot efectiva: la gent n’ha de veure el resultat. En aquest sentit també va explicar que s’ha de fer entendre que els processos participatius no aconsegueixen que es faci el que vol tothom: “la ciutadania no és homogènia”, va repetir diverses vegades; “hi ha interessos contraposats”. Pel consistori, els processos haurien de fer-se sempre per temes que afectin directament els ciutadans.
El fet que no es pugui votar tot no ha de treure la possibilitat dels moviments socials i veïnals de marcar l’agenda. Per González, la gent ha de seguir lluitant fora de les institucions i autoorganitzant-se per tirar endavant projectes i acabar condicionant els temes que ha de tractar l’ajuntament. A més, va valorar que els processos polítics fets fins ara “s’han pensat des de la desigualtat: l’Ajuntament governa i la gent participa” i que ara toca canviar-ho: “la ciutadania és subjecte polític i, com a tal, ha de promoure què vol debatre”. Per aconseguir la participació real, “la cooperació”, va assenyalar que “és bàsic el suport dels treballadors de la funció pública”.
Pel que fa a la participació ciutadana en l’urbanisme de la ciutat, González va explicar que en la seva etapa de regidora van contractar persones per tal de comunicar amb un nivell que tothom pogués entendre, allò que els arquitectes projectaven a Ciutat Vella i que podia no ser ben entès pels veïns. La sobreinformació pot ser desinformació. En aquest sentit, Albert Recio va recordar que les associacions veïnals amb processos urbanístics complexos al barri tenen un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona i els Col·legis d’Arquitectes i Enginyers per rebre assessorament tècnic.
urbanismesocialbcn.wordpress.com 